- L'hivern és just, restitueix la llum
- al seu límit més pur,
- mescla presència i oblit al cor de les donzelles
- i ens incita quietament a la tendresa.
- Tot l'estiu hem folgat
- i ara els camins s'afuen i es precisen
- i el lladruc dels gossos a la nit
- és colpidorament pròxim.
- Tornarem a la perduda intimitat
- i als vells llibres de sempre,
- com qui torna de nou a la casa del pare,
- una mica menys purs
- però qui sap si una mica més dòcils al missatge
dimarts, 19 de febrer del 2008
Poema de Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada