L'esperanto és una construÏda a la darreria del segles XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món.
La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per compocició.
La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per compocició.
